Agressions als centres sanitaris






ENTREVISTA AL CANAL 25. INFORMATIUS DEL DIA 23-4-2008 (20 HORES)



El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha proposat unes mides de xoc per acabar amb les agressions físiques i verbals que venim denunciant el personal sanitari, i entre les que destaquen que no es passi consulta individualment com instrument dissuasori, cursos formatius de defensa i la presencia de seguretat privada en centres que ho necessitin.

El grup de metges d’UGT, està completament d’acord amb les declaracions del Síndic. S’ha de saber que de totes les agressions al àmbit laboral, el 25% són als centres sanitaris, fet que en el nostre cas, té unes característiques especials: Tractem amb gent que pateix, física o psíquicament, la nostra postura ha de ser d’empatia, hem de buscar un clima de confiança, i les situacions de violència, trenquen tot tipus de relació positiva entre usuari i professional.

Els professionals, som els que donem la cara d’un sistema sanitari que malgrat sigui un dels millors, pateix de greus mancances: consultes saturades, nombre de personal insuficient, llargues llistes d’espera i hi ha un tipus de perfil de pacients que consideren l’agressió com una forma ràpida per aconseguir el que vol: assistència preferent, medicaments a voluntat, una baixa laboral...

El tribunal Suprem ha dictat sentencia i considera al professional sanitari públic com una autoritat a efectes penals. Per tant, qualifica una agressió no com falta, si no com delicte d’atemptat a funcionari. Els metges d’UGT, estem satisfets, perquè si un treballador acaba sent agredit, no estarà desemparat judicialment.

S’han d’utilitzar totes les eines al nostre abast per prevenir aquestes agressions, però si es produeixen, s’han de denunciar i l’administració té l’obligació de donar a l’afectat el tractament físic, psicològic i jurídic que calgui.

Els pacients tenen drets i deures, però no hem d’oblidar que nosaltres, els treballadors de la sanitat, també tenim uns drets i s’han de fer complir.


TOLERANCIA CERO A LES AGESSIONS FÍSIQUES I VERBALS

DENUNCIAR

Medicina estética




Dice Doris Lessin, nobel literatura del 2007, que se han de romper los caparazones de las ideologias y me ha hecho pensar, al igual que mi hija que quizás nunca tenga un nobel pero a su corta edad tiene la cabeza muy bien amueblada.

Siempre he sido del parecer, aunq1ue no lo haya confesado abiertamente, que quién se interviene de cirugia estética, tiene un problema de personalidad débil. Uno debe aceptarse a si mismo, quererse tal como es. Pienso que me equivocaba.

Una persona muy querida y cercana a mí, se empecinó en aumentar sus mamas. Intenté convencerla de su "error", diciendole que aumentara su autoestima y no las glandulas mamarias. Al no poder debilidar su deseo, le sugerí que se pusiera en manos de un buen médico y una clinica con garantias.

Durante la espera de la intervención, le dije a mi hija ¿Por qué tiene que operarse? Y ella respondió ¿Por qué no?. Me hizo reflexionar.

Queremos mejorar a nivel intelectual, emocional, económico, y todos los esfuerzos se valoran por la sociedad como positivos. También tenemos un cuerpo, ¿Por qué no mejorarlo?

He llegado a la conclusión que las cargas judeocristianas siguen haciendo mella en nuestras creencias a pesar de que muchos nos consideremos agnósticos. El cuerpo es pecado y el alma pura. PUES NO, tenemos un cuerpo para cuidarlo, disfrutarlo y conservarlo hasta el final de nuestros días.

¿El alma? Quizás no exista.

"Mens sana in corpore sano" Y si alguién quiere mejorar su nariz o sus mamas. ¿POR QUÉ NO?