AUTOGESTIÓN

S’ha iniciat un projecte de forma sibil•lina que amb paraules de connotació positiva com són l’autogestió, l’autonomia, l’excel•lència... es busca només un objectiu: la privatització de la sanitat.

Existeixen en el nostre sistema sanitari uns problemes reals i corregibles: augment progressiu de la demanda sanitària amb una població afecta de polipatologies, un increment del nombre de targetes sanitàries i uns professionals cada vegada més insuficients i insatisfets que demanen més temps per a les consultes,que volen conciliar la vida familiar i naturalment un sou digne i equiparable a la resta del Estat Espanyol.

Una posició valenta dels nostres governants seria trobar solucions a problemes concrets per a evitar la saturació de les consultes, l’encariment dels productes farmacèutics i la fugida de professionals cap a l’estranger, però s’ha optat per la via fàcil:passar-li el problema als treballadors, posant-los l’etiqueta de l’autogestió.

Els pilars de tota societat que aspira a ser moderna i civilitzada són l’educació i la sanitat, però sens dubte en aquests camps els s beneficis no són quantificables i aquí radica el problema. S’estan barrejant valors de diferent rang i els comptes no surten.

El projecte d’autogestió que hom diu és per modernitzar la sanitat,aconseguir l’excel•lència clínica i satisfer uns professionals que demanen responsabilitat i compromís amb el sistema,no és una altre cosa que una maniobra final per convertir la sanitat pública en història. Això sí,amb paraules redundants, triades i enganyoses.

S’està descentralitzant la gestió i constituint equips de salut que amb un pressupost naturalment deficient, convertirà el personal sanitari en un híbrid que no serà economista ni treballador de la salut.
Es vol que els membres de l’equip gestionin de forma autònoma els centres, repetint fins al cansament que seran incentivats per la seva bona eficiència.

Com es pot rendibilitzar una consulta de primària?

Des de la consulta, si a més a més d’atendre la demanda de la població amb eficàcia i responsabilitat,hem de pensar en l’estalvi per assegurar el salari dels nostres companys i el nostre, només existeix una maniobra:no gastar i això comporta la disminució dràstica de les proves complementàries, els tractaments basats en paracetamol i aigua, i derivar els malats complicats a altres nivells sanitaris i naturalment a no contractar personal.

No havíem d’ésser resolutius?

L’autogestió dels centres de primària pot ser rendible quan es gasti poc i els treballadors supleixin als companys, treballant jornades dobles i complint l’horari europeu de les 65 hores setmanals....

Què passarà quan els números no surtin?

Segurament aquí radica la resposta. Els centres que no siguin rendibles,seràn gestionats per empreses privades i així els nostres governants es trauran del damunt la sanitat, que no és ni mai ha de ser un negoci rendible.

Els treballadors sanitaris que han estudiat medicina i infermeria han escollit aquestes carreres per ser experts en tenir cura de la població no per rendibilitzar la economia del país.

Un fet és la racionalitat dels nostres actes que es troba implícit en la nostre professió,però NO volen convertir-nos en mutants amb bata blanca i ment de contable que davant d’una malaltia pensi en la despesa que li suposa a la comunitat i no en la curació o el confort del pacient que ens demana ajut.

La sanitat pública catalana ,malgrat els seus problemes és una de les millors. Metges i infermeria formats a Catalunya gaudeixen de prestigi a fora de les fronteres del nostre país,si amb aquest pilars la sanitat ranqueja...

No seran els gestors i els politics els que estan fent malament la seva feina?

Senyors posin-se les piles,però no deleguin les seves obligacions a uns professionals que no volen deixar de ser-ho.